domingo, 19 de noviembre de 2017

Els dos cossos

Quan dues partícules coincideixen en l'espai però no en el temps, es parla del problema dels dos cossos. Cada un dóna tombs en la seva pròpia òrbita, interactuant entre ells, però sense trobar-se. Per a solucionar-ho es modifica un dels moviments, provocant així que els dos cossos finalment puguin coincidir.  I és que la física, al contrari de les matemàtiques, no és una ciència exacta perquè està subjecta als canvis.

Com les persones.




viernes, 17 de noviembre de 2017

Com si fos hivern

Engolint aquest dolç cafè, no puc fer més que mirar fixament aquells ulls plens de tendresa. I com l'hivern darrere la finestra, penso com seria tastar aquest cos teu, mil·límetre a mil·límetre, en silenci. 
I que les nostres mans, trapelles, desobeeixin les ordres de decència, acariciant-nos fort de dalt a baix... i deixar-me teva, a la teva sort, a les teves ordres. 
I omplir amb desig cada buit del meu cos famèlic, esperant calenta, cada suau petó de la teva boca, i poder omplir-me els pulmons amb el teu oxigen.

I, entre xiuxiueigs, fer un estiu a mig novembre en aquesta freda cambra.


martes, 14 de noviembre de 2017

Estimat desconegut:


Desconegut perquè ho som ara, perquè així ho hem decidit. Desconegut perquè no sabies que m'encanten les relacions purament sexuals, perquè és molt més fàcil i perquè així puc amagar en el profund totes aquelles mancances de la meva vida. Perquè en el fons ningú és lleial, ningú roman al teu costat passi el que passi, perquè confiar és una ximpleria dels psicòlegs. 
Et confesso que m'encanta viure de llit en llit i passar de mans en mans, perquè que més dóna, si quan ho dónes tot t'ho prenen tot i quan t'obres a algú et tanca la porta als morros. Desconegut, que poc he après de tu. Si jo d'abans ja confonia el sexe amb l'amor, si ja tenia present que la paraula estimar és com un bon dia en boca de molts, que atreure amb el meu cos és molt millor que fer-ho amb la meva ment, perquè sóc simple, avorrida, no gaire llesta i l'únic llibre que he llegit més d'un cop és el kamasutra. Quin goig estar soltera, ser lliure, tenir un iogurt caducat a la nevera i plorar de felicitat després de cada orgasme quan m'adono de que estic sola al llit. 

Estimat, quina ironia que et conegui ara sent un desconegut i no abans, quan seies sota el sostre de la meva llar. Com veus, si res he après de tu, ha estat allò que més m'has ofert. Si sabessis que mentir no se m'havia donat mai tan bé fins que vas aparèixer...



sábado, 11 de noviembre de 2017

Tardor

És trist no ser sincer per por a que deixin d'estimar-te. Però ser una persona tan horrible que hagis de mentir i fingir ser algú que no ets per a que puguin fer-ho... 

Això sí que és trist. 







domingo, 5 de noviembre de 2017

Un dia llarg

Un dia llarg com tres tardors.
Com tres tardors sense els seus braços. Com un hivern sense escalfor.
Un dia llarg...
com una nit enyorant veure'l al seu cantó del llit.

Un dia que no és com el seu.
Un dia llarg...
que mai acaba.



sábado, 4 de noviembre de 2017

Tot i així

I tot i així t'he de dir que, just abans de donar-me un petó, ja me l'havies fet amb els ulls...

jueves, 2 de noviembre de 2017

Catalunya, com t'estimo

Avui els ocells han deixat de cantar. Darrera una bandera de sol i de foc, grans persones dormiran entre murs, en la fredor dels llençols, en la foscor d'una nit que ofega la llibertat. 
No venceran, però, no ens deixarem vençuts. Tot just comença el camí que vàren començar, fa molts anys, els nostres avis. Aquells avis que ens han deixat d'herència, no monedes o bitllets, sinó l'orgull de ser els seus néts, l'orgull de dur la sang dels que deixaren la seva vida per a que nosaltres vivíssim estimant aquesta terra en pau i llibertat. 

Avui no puc dormir... deixeu-me mostrar l'amor que sento i que, curiosament, mai per ningú he sentit... i ofegar així la meva tristor i ràbia en aquestes línies: 


No sé que té Catalunya 
que em fa estimar-la 
com mai ho he fet. 
No és el seu cel 
o la seva terra, 
tampoc són els ports 
ni els seus mariners. 
No estimo la vinya, 
tampoc l'estelada, 
ni a Companys, 
ni les places, 
ni els castellers. 
 Aquesta Catalunya,
la meva estimada,
té un orgull de poble...
I no hi manca res més. 

"Dedicat a tots els que em representen i que ara mateix estan  empresonats i perseguits per ser com són, per la seva ideologia i per estimar la terra on visc"