viernes, 20 de octubre de 2017

Rebel


Era la calma que em feia resistir aquelles nits sense saber de tu. Si més no, el teu despreci a tot el meu amor, va deixar una onada contaminant de dones fàcils, paraules incertes i mirades buides.

I ara t'imagino omplint la seva oïda de mormurs melosos amb la pretensió de què et conformin, però que no és res més que un espill de qui realment voldries ser.

Què fàcil seria viure així, estimant com tu fas, perquè estimar sense fer-ho és la manera més fàcil.

Però també la més pobra i covarda. I jo vaig néixer per dur un fusell a l'esquena i el meu cor a la mà.




viernes, 1 de septiembre de 2017

I continua

Què dur el camí de vegades... què llarg i feixuc... què lluny queda l'arribada...

Però no ens hem de deixar vèncer, mai. Fes-te a un costat, seu i observa com la vida va passant... i quan estiguis cansat de no fer res,  somriu, aixeca't de nou...

I continua.

viernes, 25 de agosto de 2017

Infants

Quan trobes la pau desprès de tants anys i quan tens clar el que vols, és molt més fàcil desfer-te de les coses que no et deixen estar tranquil amb tu mateix.

L'ara, amb qui estimes, és molt més important que qualsevol altra cosa que t'hagi pogut fer mal en un passat. Cal sentir la innocència de ser infants a cada moment...

lunes, 7 de agosto de 2017

Aprendre

Arriba un moment a la vida, que tu mateixa et sorprens de tu mateixa. La vida t'ha ensenyat tant... això si, a cops.

I sents que has après a fluir, a ser sense por, a estimar de debò i a matar l'orgull.
Perquè l'important no és que la vida ensenya, sinó aprendre les lliçons que ens ofereix.

I un bon dia tires per terra aquell dit que diu: "la felicitat només dura un instant" i et fas amb allò de: "si et sents feliç cada dia, ja ho has entès tot".

I vius en pau.

jueves, 27 de julio de 2017

Sempre

De ben petita he cregut en els "per sempre". La mort és per sempre, els que ens apassiona ho fa per sempre, un llibre, una ideologia, un valor... l'amor. 

L'amor de veritat apareix del no-res i s'instaura tan dins que és impossible fer-ho desaparèixer. S'estima tot allò bo, s'estima la decadència, s'estima la solitud, la companyia, la distància, la pell, la manera de tocar-nos, els riures, l'essència... L'amor no demana que canviïs, simplement et canvia sense preguntar. 

Hi ha qui pensa que tot té un final, que res és per sempre... però es molesta en crear un principi. Perquè ho sabem. Perquè ho volem. Perquè darrere de cada desil·lusió hi ha el desig de què algun dia aparegui algú que no deixi mai d'estimar-nos. 


domingo, 2 de julio de 2017

El vestit

Remeno en la foscor
de l'armari atapeït.
Avui duré vestit...
o potser la teva pell,
la que humiteja sobre el llit.

I amb la mirada em crides,
dius que segui al teu costat.
Em treus un riure,
em deixes nua
i ja paro de buscar.

Em vols vestir de llençol
i mormur tendre...

I sempre dic que si.

martes, 27 de junio de 2017

Occhiolism

Em diu que el primer cop que em va veure, va saber que acabariem junts, que era qüestió de temps. També em diu que no creu en el destí. Destí o no, quan em mira... si pogués veure's amb els meus ulls quan em mira, aleshores entendria perquè encara no li he dit que l'estimo.

I es que dir un "t'estimo" pensant en tot el que em fa sentir, es queda curt.