viernes, 1 de diciembre de 2017

Abstinència

Hauria de beure més i parlar menys.

O el que és el mateix: no acabo d'entendre a ningú perquè no trobo a qui faci entendre'm a mi mateixa. 

martes, 28 de noviembre de 2017

A 7 graus

Aquest matí és un matí molt fred. La gent dirà que ha sortit el sol i que ahir vàrem arribar als -3 graus, però es que ahir no vaig pensar en tu com ho faig avui. Ahir no desitjava que fos 16 d'abril de nou, no sentia l'olor de mar ni la calor de l'estiu, no em vaig fixar en que la cafetera segueix al seu lloc i tampoc donava tombs a com estariem avui si aquell diumenge no haguessis marxat. Ahir tampoc vaig trobar la teva camiseta negra al meu armari i tampoc em van preguntar per tu. Ahir no vas pronunciar el meu nom ni jo el teu. Ahir no era un dia com avui. Ahir no vàrem parlar.

Ahir no t'enyorava.



domingo, 26 de noviembre de 2017

Miralls

I quan penso en tu, em sento ridícula, nena, ingènua. A ulls de tu i a ulls de cada un dels homes que, amb quatre frases també ridícules, intenten baixar-me les calces. D'aquell casat, del que s'acaba de separar, del que te nòvia de fa anys, del que no vol res seriós, del que no ho té clar, del que no té temps, del que necessita temps, del que està confós, del que no creu en l'amor, del que encara pensa en ella...
I aleshores me'n adono de que tenies raó i que l'amor, aquell romàntic i "per sempre", que aquell amor en el que sempre havia posat la meva confiança, no existeix.

Tanmateix, però, tampoc existeix en mi el tipus de dona que, aquests pobres homes, volen trobar. I es que, el què hi ha entre les meves cames, no és llar per a qualsevol.





martes, 21 de noviembre de 2017

Només això

Que estic en aquella fase de la meva vida en la que no vull escoltar un "què bona estàs" mentre follem. Vull sentir un "t'estimo" en cada empenta mentre ens mirem als ulls.

Només això.


domingo, 19 de noviembre de 2017

Els dos cossos

Quan dues partícules coincideixen en l'espai però no en el temps, es parla del problema dels dos cossos. Cada un dóna tombs en la seva pròpia òrbita, interactuant entre ells, però sense trobar-se. Per a solucionar-ho es modifica un dels moviments, provocant així que els dos cossos finalment puguin coincidir.  I és que la física, al contrari de les matemàtiques, no és una ciència exacta perquè està subjecta als canvis.

Com les persones.




viernes, 17 de noviembre de 2017

Com si fos hivern

Engolint aquest dolç cafè, no puc fer més que mirar fixament aquells ulls plens de tendresa. I com l'hivern darrere la finestra, penso com seria tastar aquest cos teu, mil·límetre a mil·límetre, en silenci. 
I que les nostres mans, trapelles, desobeeixin les ordres de decència, acariciant-nos fort de dalt a baix... i deixar-me teva, a la teva sort, a les teves ordres. 
I omplir amb desig cada buit del meu cos famèlic, esperant calenta, cada suau petó de la teva boca, i poder omplir-me els pulmons amb el teu oxigen.

I, entre xiuxiueigs, fer un estiu a mig novembre en aquesta freda cambra.


martes, 14 de noviembre de 2017

Estimat desconegut:


Desconegut perquè ho som ara, perquè així ho hem decidit. Desconegut perquè no sabies que m'encanten les relacions purament sexuals, perquè és molt més fàcil i perquè així puc amagar en el profund totes aquelles mancances de la meva vida. Perquè en el fons ningú és lleial, ningú roman al teu costat passi el que passi, perquè confiar és una ximpleria dels psicòlegs. 
Et confesso que m'encanta viure de llit en llit i passar de mans en mans, perquè que més dóna, si quan ho dónes tot t'ho prenen tot i quan t'obres a algú et tanca la porta als morros. Desconegut, que poc he après de tu. Si jo d'abans ja confonia el sexe amb l'amor, si ja tenia present que la paraula estimar és com un bon dia en boca de molts, que atreure amb el meu cos és molt millor que fer-ho amb la meva ment, perquè sóc simple, avorrida, no gaire llesta i l'únic llibre que he llegit més d'un cop és el kamasutra. Quin goig estar soltera, ser lliure, tenir un iogurt caducat a la nevera i plorar de felicitat després de cada orgasme quan m'adono de que estic sola al llit. 

Estimat, quina ironia que et conegui ara sent un desconegut i no abans, quan seies sota el sostre de la meva llar. Com veus, si res he après de tu, ha estat allò que més m'has ofert. Si sabessis que mentir no se m'havia donat mai tan bé fins que vas aparèixer...