martes, 24 de enero de 2017

Albufera

No podem passar d'un "no" a un "sí" sense haver-hi un "potser" entremig. Tanmateix, de vegades prenem decisions que no estem preparats per assumir. Però, tant dóna el que jo et digui, finalment només importa el què tu penses. Pots esperar els senyals de l'univers, però això no farà que vulguis veure-les.

I així vaig adonar-me que cal valorar totes les coses, les que ens passen i les que fem. Vols peixos? Mulla't el cul. I no tinguis por, perquè el que ens ofega no és l'aigua, sinó romandre submergits en ella. 

sábado, 21 de enero de 2017

Fènix

És curiós com una xifra es converteix en una valoració vital. I no em refereixo a vital com a imprescindible, més aviat com a part de la vida. I és que vivim rodejats de percentatges, objectius, propòsits, barems i qualificacions.

Hi ha dies en els quals no trobes sentit ni en el que fas, ni en el que escoltes, ni en res del que et rodeja. Tot i així, la vida sempre t'ofereix alguna cosa, que per minúscula que sigui és el doble de dolça, i et fa oblidar la resta.

Com deia Beckett:

You must go on.
I can’t go on.
I'll go on.

jueves, 19 de enero de 2017

È (stè) tica

Va dir un cop Woody Allen que no hi ha res més avorrit que explicar-ho tot sobre un mateix. Però això no impedeix que vagin a veure les seves pel·lícules, que no són més que un reflex de la seva desordenada ment. Una frase que queda per a la prosperitat  i que no significa absolutament res. 

Ja no queda ètica i més aviat sobra estètica. Fem creure que canviem però en realitat seguim sent els mateixos, en la penombra. I és que l'ésser humà, apart de manipulador, ha nascut per a ser cruel. Si no, digues perquè és l'únic animal que mata pel simple fet de matar. I si no ets dels que intervé en els esdeveniments, has de saber que observar també és participar. 



viernes, 6 de enero de 2017

Vellut

Ets adicta, adicta a relacions impossibles, a desitjar emocions que no sents i a fingir ser com altres. Intentes que els homes de la teva vida s'obrin a tu, però de moment només has trobat una simplicitat avorrida. Potser perquè dubtes de la gent que busca la felicitat i confies en aquells que diuen que ja l'han trobat. I hauria de ser a l'inrevés.

Com diu Lynch: "si vols un peix petit queda't a la vorera, i si en vols un de gran hauràs d'entrar en lo profund de l'oceà".

domingo, 1 de enero de 2017

1

Un propòsit: estar en pau amb un mateix. Un despropòsit: pensar que serà fàcil. Hi ha moltes coses en joc: la tristesa, la decepció, l'orgull... I aleshores cridem al silenci i la llunyania. Així és com ha de ser. L'amor, quan és pur, ens despulla. És veure més enllà d'un cos, de la pell. Estimar una olor, una actitud, un afecte, un silenci, despertar-se al seu costat, el com ens mira, com ens toca... 

Just passa el temps i les coses tornen a lloc, les persones reapareixen i tot es veu d'un altre color. Ho podem assaborir una mica més dolç o simplement no trobar-hi cap gust, però lluny d'aquella amargor. 
Hauria de ser fàcil dir a algú que l'estimes i hauria de ser fàcil dir a algú que no ho fas.  Siguem sincers ni que faci mal. Aquest dolor es cura. El de la desconfiança, no es cura mai. 

Demanem perdó, perdonem, somriem i siguem humils. Tot allò que vivim, ho vivim aquí, en aquest món. Tot el que hem de dir, ho hem de dir ara i tot el que sentim, millor deixar-ho sortir. La mort no espera a ningú, a tots ens arribarà algun dia. El problema és que no sabem quin. Ha marxat massa gent que estimo aquest any... i no vaig poder acomiadar-me de cap, no els vaig poder dir que els estimo i que mai deixaria de fer-ho.

Que no se't faci tard a tu també.