jueves, 27 de julio de 2017

Sempre

De ben petita he cregut en els "per sempre". La mort és per sempre, els que ens apassiona ho fa per sempre, un llibre, una ideologia, un valor... l'amor. 

L'amor de veritat apareix del no-res i s'instaura tan dins que és impossible fer-ho desaparèixer. S'estima tot allò bo, s'estima la decadència, s'estima la solitud, la companyia, la distància, la pell, la manera de tocar-nos, els riures, l'essència... L'amor no demana que canviïs, simplement et canvia sense preguntar. 

Hi ha qui pensa que tot té un final, que res és per sempre... però es molesta en crear un principi. Perquè ho sabem. Perquè ho volem. Perquè darrere de cada desil·lusió hi ha el desig de què algun dia aparegui algú que no deixi mai d'estimar-nos. 


domingo, 2 de julio de 2017

El vestit

Remeno en la foscor
de l'armari atapeït.
Avui duré vestit...
o potser la teva pell,
la que humiteja sobre el llit.

I amb la mirada em crides,
dius que segui al teu costat.
Em treus un riure,
em deixes nua
i ja paro de buscar.

Em vols vestir de llençol
i mormur tendre...

I sempre dic que si.