domingo, 2 de julio de 2017

El vestit

Remeno en la foscor
de l'armari atapeït.
Avui duré vestit...
o potser la teva pell,
la que humiteja sobre el llit.

I amb la mirada em crides,
dius que segui al teu costat.
Em treus un riure,
em deixes nua
i ja paro de buscar.

Em vols vestir de llençol
i mormur tendre...

I sempre dic que si.

No hay comentarios:

Publicar un comentario