jueves, 27 de julio de 2017

Sempre

De ben petita he cregut en els "per sempre". La mort és per sempre, els que ens apassiona ho fa per sempre, un llibre, una ideologia, un valor... l'amor. 

L'amor de veritat apareix del no-res i s'instaura tan dins que és impossible fer-ho desaparèixer. S'estima tot allò bo, s'estima la decadència, s'estima la solitud, la companyia, la distància, la pell, la manera de tocar-nos, els riures, l'essència... L'amor no demana que canviïs, simplement et canvia sense preguntar. 

Hi ha qui pensa que tot té un final, que res és per sempre... però es molesta en crear un principi. Perquè ho sabem. Perquè ho volem. Perquè darrere de cada desil·lusió hi ha el desig de què algun dia aparegui algú que no deixi mai d'estimar-nos. 


No hay comentarios:

Publicar un comentario